Arxiu mensual: maig de 2017

Spirou Blog Viladoms. Jan i trencapins

Spirou Blog Viladoms

A dalt: capçalera de la revista Spirou belga (25 agost de 1960), amb l’inici de l’aventura “L’anneau des Castellac”. A baix, esquerra: primera pàgina de l’aventura “L’anell dels Castellac” (apareguda en el número 128 de Cavall Fort, agost de 1968). Traducció d’Albert Jané. A baix, dreta: pàgina de l’aventura: “El lladre del barrufets” (apareguda a partir del número 114 de Cavll Fort). Traducció d’Albert Jané.

La sèrie Jan i Trencapins, del genial dibuixant belga Peyo (Johan et Pirlouit) va ser publicada a Cavall Fort ja des dels primers temps (a partir del número 17). La primera aventura de la sèrie va ser traduïda per Joaquim Carbó. A continuació, Albert Jané va agafar el relleu. Un dels trets curiosos de la tasca realitzada per Albert Jané és que utilitzava noms de llocs i localitats catalans, cosa que donava a la sèrie un caire molt genuí.
La sèrie dels Barrufets, una altra de les obres cabdals de Peyo (Stroumphs) també va fascinar als lectors de Cavall Fort des dels inicis. Albert Jané va batejar aquests follets amb una paraula d’origen mallorquí.

Cavall Fort Blog Viladoms. Fundadors

Cavall Fort Blog Viladoms

A dalt: doble pàgina d’un conte de Joaquim Carbó (aparegut al número 4 de Cavall Fort, 1962). A baix, esquerra: pàgina d’una aventura de La Patrulla dels Castors: “El camp del senglar”. Traducció de Joaquim Carbó (aquesta sèrie va aparèixer a Cavall Fort a partir del número 17). A baix dreta: pàgina d’una aventura de l’Avi Quim: “Qui vol llimones?”. Traducció d’Albert Jané (aquesta sèrie va aparèixer a Cavall Fort a partir del número 44).

Joaquim Carbó i Albert Jané són dues personalitats fonamentals dins de la revista Cavall Fort. Amddós són fundadors i col·laboradors des dels inicis de la revista, com a escriptors, autors de contes i articles, a més de traductors i guionistes de còmics. Cal destacar també que Albert Jané va ser director de 1979 a 1997, després de Josep Tremoleda i abans de Mercè Canela.

Gràcies a Joaquim Carbó i Albert Jané vam poder llegir en català unes sèries de còmic que apareixien per primera vegada en el nostre país. Entre elles: La Patrulla dels Castors (traducció de Joaquim Carbó), L’avi Quim, i Jan i Trencapins (traducció d’Albert Jané). Les tres sèries provenien de Bèlgica, de la prestigiosa revista Spirou (editorial Dupuis). Per primera vegada (parlem dels primers anys de la dècada dels 60) coneixíem tots aquests personatges carismàtics i que més endavant agafarien una gran fama internacional.
Com a anècdota, el mateix Joaquim Carbó em va explicar que va ser ell qui va batejar l’avi Quim, perquè tenia un avi que se’n deia. Ho va proposar a la resta de l’equip i a tothom li va semblar que sonava molt bé.
Poc temps després a Cavall Fort van aparèixer: els Barrufets, Gil Pupil·la, Spirou, el Marsupilami, Luky Luke, Benet Tallaferro, Spaguetti… només per citar-ne uns quants. La importància de tots aquests personatges fa que mereixi parlar-ne en les properes entrades.

Cavall Fort Blog Viladoms

Cavall Fort Blog Viladoms

Esquerra: primera portada de Jep i Fidel, personatges de Madorell (número 11). Dreta: portada il·lustrada per Llucià

La llista de col·laboradors de Cavall Fort al llarg de més de 55 anys és inacabable. Noms il·lustres com Miró, Tàpies, Subirachs o Viladecans hi han deixat la seva empremta en foma de portades. Grans escriptors i gent de lletres com Joaquim Carbó, Teresa Duran, Albert Jané, Pere Calders, Marta Mata i un llarg etcètera. Dibuixants i il·lustradors de prestigi com Picanyol, Madorell, Cesc, Fina Rifà, Maria Rius, Carme Solé, Montse Ginesta, Roser Capdevila, Pilarín Bayés, Francesc Infante, Cristina Losantos, Pep Montserrat… fins els més recents com Montse Fransoy, Dani Jiménez, Quim Bou, Lluís Albert, Laura Castellet, Lucía Serrano, Lluís Farré, Mercè Canals, Òscar Julve, Ricard Aranda, Lluís Cadafalch… Aquesta només és una petita mostra.

Cavall Fort Blog Viladoms. Primer número

Cavall Fort Blog Viladoms

Esquerra: primer número de Cavall Fort (desembre de 1961). Dreta: Primera portada del gran Cesc (número 5, 1962).

Us vull parlar d’una revista que ha marcat la meva vida: Cavall Fort. El desembre de 1961 apareixia el primer número. Hi havia unes circumstàncies polítiques totalment adverses, i la gent que va impulsar la revista va ser molt valenta. Pilarín Bayés, una de les primeres col·laboradores, em va explicar una vegada que la gent de Cavall Fort la van contactar de manera gairebé “clandestina”, amb la més gran discreció. Després de més de 55 anys de vida, Cavall Fort s’ha adaptat sempre als nous temps i segueix sent una revista atractiva, dinàmica i moderna, dirigida als nens d’avui dia. Vull remarcar la seva importància: molta gent va aprendre a llegir en català, molta gent va descobrir uns còmics totalment inèdits al nostre país, i molta gent va descobrir una manera de ser genuïna de Cavall Fort: una passió per la lectura, el coneixement, l’art, el respecte per la natura i per als altres, el civisme. El sociòleg i periodista Salvador Cardús, en una conferència al centre Fnac de Plaça Catalunya de Barcelona, en motiu del 40è aniversari de la revista, va remarcar-ne el “bon gust”. La llista de directors, redactors, col·laboradors, escriptors, il·lustradors i dibuixants que han passat per les seves pàgines és enorme: sens dubte em quedaria curt i em descuidaria molta gent. Personalment, vull destacar unes persones que per a mi han tingut una significació especial, que m’han impulsat decisivament a fer dibuixos i personatges, en definitiva a ser dibuixant: Teresa Duran, Albert Jané, Joaquim Carbó, Mercè Canela, Rosamaria Budó i Núria Figueras. A tots ells dedico un especial agraïment.

Hi ha una frase que resumeix el que suposa per a mi Cavall Fort; quan jo era nano i n’era subscriptor, el sobre dins el qual rebia la revista tenia imprès una mena d’eslògan que deia: “Una prova d’amor i de respecte per als nens i nenes que l’han de llegir”.